Un CanetRock tocat per la Covid

Començar parlant de la covid i no de música evidencia que no estem davant d'un canet qualsevol. M'agradaria poder encetar aquest article parlant de música, però aquest no pot ser el cas. La Covid va ser gestionada de forma acceptable al festival. Tenint en compte que s'havien de gestionar més de 22000 testos d'antígens en 15 punts dispersats per Catalunya en un mateix dia, cal felicitar a tota la organització i a tots els sanitaris que van col·laborar-hi. Tanmateix, tot té una cara fosca, i això no en serà una excepció. Alguns assistents, especialment els que van anar a Canet a fer-se el test, van haver de fer llargues cues que, en certs casos, van durar més de tres hores. En total, s'hi van trobar 152 positius. Citant paraules de l'organització, el cost per persona d'un test, tenint en compte totes les despeses, era de 16 euros. L'assistent en va haver de pagar 7, i entre l'organització i el Departament de Cultura els altres 9. L'organització va proporcionar a cada assistent una mascareta FFP2 que conforme anava avançant la nit, anava desapareixent progressivament de les cares de la majoria d'espectadors. Després de moltíssims mesos, els espectadors van poder gaudir d'un festival tal i com estàvem acostumats abans de l'any 2020 i feia goig veure a tot el jovent (i també algunes famílies!) gaudir de la música i de la festa com feia més d'un any que no tenien l'oportunitat.

Durant els primers concerts, de Lildami, Jazzwoman, Suu i el natural de Canet de Mar JM Mainat, els assistents arribaven amb comptagotes: molts eren al centre de la vila prenent una cervesa abans d'entrar i d'altres fent les llargues cues del test d'antígens. A partir del concert d'Stay Homas l'ambient ja es va anar escalfant; el concert que van fer el trio, juntament amb dos músics més, va fer ballar la gent a ritme dels grans èxits gravats durant el confinament estricte de l'any passat. Seguia Miki Núñez que, acompanyat d'una banda, feia sonar els hits del seu disc Amuza, des del meu punt de vista, un dels concerts més plans i, en certa manera avorrits, de tots els que es van viure. La música i espectacle de Doctor Prats va ser tal i com ens esperàvem: espectacular. Amb un directe cuidat, preparat i ben assajat, tot el públic va gaudir-ho com mai, cal dir que la professionalitat que demostren és digna de menció i elogi.

Ben entrada la nit, va arribar el torn de Ciudad Jara, que feien el seu primer concert amb tota la banda al complet. Segurament no són el prototip de grup per tocar al canet, amb cançons més aviat introspectives i, en certa manera, tristes. Malgrat això, va ser un dels millors concerts que vaig viure aquella nit: no va ser un espectacle com Doctor Prats, ni van tenir el saleru d'Stay Homas, però van tocar la seva música de forma impecable i emotiva. Cal felicitar a Pablo Sánchez i tota la seva banda per l'espectacle que ens van oferir. Els següents havien de ser els també gandiencs de Zoo però, per motius relacionats amb la Covid-19, no van poder tocar i en el seu lloc ho van fer la gent de La Fúmiga. La gran sorpresa de la nit va fer acte de presència, amb una música amb ritme i passió, que evidencia que són un dels grups amb més projecció de tot el panorama catalanoparlant, en aquest cas valencians.

Buhos, Roba Estesa i Itaca Band van ser els tres següents. Directes ben coneguts pels fans que van tornar a petar-ho, tots tres grups ben diferents que van fer gaudir de valent a tots els assistents. Per acabar, vam veure sortir el sol amb Oques Grasses. Possiblement el grup més en forma i amb més èxit actualment al nostre panorama (amb la llicència de Zoo, evidentment) van fer el primer concert sense distància presentant el seu disc A tope amb la vida, un disc fidel a l'estil dels osonencs i incorporant-hi noves idees relacionades amb altres estils musicals, més ballables i latinos. Un concert que, sense cap mena de sorpresa, va complir les expectatives i va ser tot un èxit.

En resum, el CanetRock d'aquest any ha estat tot un repte per l'organització i els artistes i, malgrat tots els problemes i incidències relacionades amb la Covid-19, es va desenvolupar amb tota normalitat i va ser tot un èxit. El proper pas és comprovar en els propers dies que no hi ha hagut cap mena de brot ni contagi en el festival i fer veure que, efectivament la cultura és segura i és un bé indispensable per tots nosaltres. Des d'Acords Català, creiem que aquest tipus de festivals i iniciatives ajuden a la recuperació econòmica de tot el sector cultural, un dels més tocats per la pandèmia, i esperem que d'aquí ben poc temps poguem parlar d'una nova edició del CanetRock i escriure únicament sobre música.

#CulturaSegura