La música catalana a l'estranger
09 / Novembre / 2014 - Àlex Usach -
Som molts els qui veiem la música catalana com una música propera, de casa nostra, d’un petit territori al nord-est de la Península Ibèrica. Aquesta idea, però, dista molt de la realitat. I és que són nombrosos els artistes que han traspassat les fronteres catalanes per anar a buscar fortuna -la qual sempre han trobat- per Europa, Amèrica o fins i tot Àsia.
El primer cas d’internacionalització el trobem fa quasi 50 anys, al juny de 1966, quan Raimon va tocar a la sala Olympia de París. El concert va comptar amb una gran acollida i el cantautor de Xàtiva va ser comparat amb el famós Bob Dylan, que havia tocat uns dies abans a la mateixa sala. Va ser un gran debut i amb el llistó ben alt per la música catalana.
Lluís Llach va seguir les seves passes i ja al 1973 va actuar també a l'Olympia parisenca, emportant-se també un gran nombre de crítiques positives.
Altres autors han visitat l’estranger, però recentment s'ha produït el “boom” de la demanda de música catalana a l’exterior, acompanyada -òbviament- de la promoció d’aquesta des de la pròpia Catalunya.
El 2006, Obrint Pas varen fer una gira internacional que els va portar pel Regne Unit, la República Txeca i Noruega, com a exemples de països europeus; així com també a l'Amèrica del Sud, actuant a l’Argentina. I no podem oblidar que el 2011 també van visitar ni més ni menys que el Japó, on van realitzar una fantàstica actuació reconeguda internacionalment.
Els Manel, ja coneguts per tocar arreu d’Espanya, es van atrevir per terres alemanyes i també a Londres, actuant al festival Rock Sin Subtítulos.
Per posar més exemples, també el quartet barceloní Els Amics de les Arts van anar a provar sort a Escòcia i a Alemanya. La Pegatina també ha participat en gires molt interessants arreu d’Europa, passant per Holanda, Àustria, França i Itàlia, alhora que han creuat ja l’oceà per fer cap al Canadà.
Són molts i cada vegada més els grups que s’atreveixen a exportar la música catalana a l’exterior i, en un món on l’homogeneïtzació de la música en anglès està cada vegada més present, és bo saber que la cultura catalana trenca amb aquests esquemes i ofereix espectacle i música de qualitat.
