Del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà
16 / Octubre / 2014 - Àngels Salgado -
No es tracta només de la meva humil opinió, sinó d’un fet innegable: el panorama musical català viu un dels seus millors moments. I és que actualment la música catalana compta amb una salut de ferro, i així ho demostra l’immens reguitzell de grups i cantants que mai abans ningú hauria pogut imaginar.
Enrere queden els temps en què només el rock i el pop tenien representants a Catalunya, ja que a dia d’avui comptem amb artistes de tots els gèneres musicals que han triat el català com a llengua per expressar-se. Així mateix, no només el Principat és la denominació d’origen de tots aquests músics, sinó que com deia el mestre Llach vénen “del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà”. I és que el talent també bull al País Valencià, ses Illes, la Franja de Ponent o la Catalunya Nord i les propostes musicals arriben de qualsevol punt dels territoris de parla catalana.
Alhora, conviuen i fins i tot comparteixen escenari les bandes i solistes de nova fornada amb les grans glòries -no direm velles!- de la música catalana. És per això que no serà d’estranyar, per posar un exemple, que Els Pets puguin formar part del mateix cartell que Cybee o que Manel i La Troba Kung-Fú actuïn la mateixa nit i en el mateix escenari.
Tampoc podem obviar l’aposta que nombrosos programadors, Ajuntaments, organitzacions, etc. han fet per la música cantada en català, i això es fa evident en la exagerada quantitat de festivals, concerts i d’altres esdeveniments que se celebren al llarg de tot l’any.
Així mateix, tot i que pot semblar sorprenent, resulta admirable que els grups de la nostra terra puguin fer gires internacionals i omplir sales de concerts amb seguidors d’arreu del planeta. Tal com ho van demostrar els Obrint Pas que fins i tot van visitar el Japó, actualment ho estan fent artistes com els també valencians Aspencat o en Pau Alabajos, sense possibilitat d’obviar grans grups amb repertoris alhora en català i castellà com Txarango i La Pegatina, els quals han voltat ja mig món.
D’aquesta forma, queda més que demostrat que la música en català viu un moment esplendorós que sembla que va per llarg. Els Països Catalans han esdevingut una font insaciable de propostes musicals que cal exportar per tot el territori i concedir-los el reconeixement que mereixen.
