Cançó de la son

DO REm LA# 
DO REm FA
x2

            DO
Cançó de la son,
           LA#
avui no despertaran,
  FA
darrere les façanes
       LA#  
dormiran tranquils.
             DO      REm 
Les dones de dol avui
              LA#
vesteixen amb vestits blancs;
   DO          REm
cansades de plorar,
       LA#
avui volen ballar.

DO REm LA# 
DO REm FA
x2

Cançó de la son,
muntanyes de cendra i or.
Caminen per les faldes
hòmens plens de por.
I agafen les armes
creient-se que son valents;
pensant-se que si moren
ploraran per ells.

LA#                DO          
Encara que tinguem son,
   FA                                    DO
desperta, que ara és el nostre torn i anem.
                         LA#
La nostra gent està esperant.

Batalles fetes cançons;
nosaltres dormirem pels racons
creant de nou el nostre món.


REm             DO
Voldrem viure ací,
             LA#
traçar el camí,
mirar-nos de front als ulls
de nord a sud.
FA           DO
Eooooo Eoooo Eoooo Eooooo
       LA#
I que sàpigues que sempre estaré ací.

DO
Hemen gaudela
LA#
edozertarako prest.
  DO                 LA#
Itzalen artean argia gordetzen,
DO  REm   LA#
Zerumugan izar biltzen,
DO       FA        LA#
Errautsa bilakatuz urre.

LA#                DO          
Encara que tinguem son,
   FA                                    DO
desperta, que ara és el nostre torn i anem.
                         LA#
La nostra gent està esperant.

Batalles fetes cançons;
nosaltres dormirem pels racons
creant de nou el nostre món.

Gudu zelai kantu
abosteko ordua datorkigu
mundu berri bat sor dezagun.

REm             DO
Voldrem viure ací,
             LA#
traçar el camí,
mirar-nos de front als ulls
de nord a sud.
FA           DO
Eooooo Eoooo Eoooo Eooooo
       LA#
Eta hortxe egongo naizela jakin.
x2

REm LAm LA# DO x2

REm   LAm               LA#
Mai sabran que haurem somiat,
   DO
despertarem valents,
cansats d’anar callant.

Escriurem en aquells fulls
com hem guanyat la son;
ara cal caminar.

Fins el vent esta buscant
les ales per a volar
els somnis més gegants.

La batalla ha derivat,
i ara lluitem més forts.
Un guèiser d’esperança
en la ciutat més morta.

Alça’t, el cos ja no descansa,
la ment em diu aguanta
i el cor bombeja amb força, i avança.

Hem venut tota la sort;
ja no podem dormir,
les bèsties que alimenten
el dolor, han mort avui.

I deixa el teu treball;
canviem-nos de ciutat,
tapem-nos, que la nit
pot ser eterna si estem sols.

No deixes que ningú
apague mai la llum
que brilla en els teus ulls,
que ens fan de guia si estem lluny.

I avui hauré somiat;
despertaré valent,
i cantaré de nou per tu
la cançó de la son.