Cançó de nadal

SOLm
Quan la pluja fa remor de tren,
quan la gent s’afanya pel carrer
FA
quan s’encén un llum,
                            SOLm
sempre es fa més gran la tristesa.

Vaig pintant somriures de paper,
sospesant el temps entre les mans
l’aire s’ha enfosquit
i la nova nit passa de pressa.

SIb                       DOm
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
   MIb                         FA
el pensament d’altres temps millors.
SIb                         DOm
I els carrers engalanats amb els llums de colors
   MIb                         FA         SOLm
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

SOLm
Estirat sobre un jardí de neu
faig dormir les mans dins de l’abric
FA
miro cap al cel
                            SOLm
i el veig tremolar com un estel.

Tirem pedres a tots els fanals,
caminant amb el pas imprecís
volem veure si hi ha darrera
el núvol gris, la nostra estrella.

SIb                       DOm
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
   MIb                         FA
el pensament d’altres temps millors.
SIb                         DOm
I els carrers engalanats amb els llums de colors
   MIb                         FA         SOLm
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

SOLm                  FA
Tants desitjos de prosperitat
la tendresa es fa provisional
SIb                DOm
tan de bo tot això fos real
  MIb                        FA      SOLm
i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.

SIb                       DOm
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
   MIb                         FA
el pensament d’altres temps millors.
SIb                         DOm
I els carrers engalanats amb els llums de colors
   MIb                         FA         SOLm
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

                                                       
**Hi ha una forma molt més fàcil, posant la celleta al 3er trast i tocant aquests acords:

MIm
Quan la pluja fa remor de tren,
quan la gent s’afanya pel carrer
RE
quan s’encén un llum,
                             MIm
sempre es fa més gran la tristesa.

Vaig pintant somriures de paper,
sospesant el temps entre les mans
l’aire s’ha enfosquit
i la nova nit passa de pressa.

SOL                       LAm
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
   DO                       RE
el pensament d’altres temps millors.
SOL                          LAm
I els carrers engalanats amb els llums de colors
   DO                          RE         MIm
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

MIm
Estirat sobre un jardí de neu
faig dormir les mans dins de l’abric
RE
miro cap al cel
                            MIm
i el veig tremolar com un estel.

Tirem pedres a tots els fanals,
caminant amb el pas imprecís
volem veure si hi ha darrera
el núvol gris, la nostra estrella.

SOL                       LAm
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
   DO                       RE
el pensament d’altres temps millors.
SOL                          LAm
I els carrers engalanats amb els llums de colors
   DO                          RE         MIm
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

MIm                 RE
Tants desitjos de prosperitat
la tendresa es fa provisional
SOL                    LAm
tan de bo tot això fos real
  DO                         RE      MIm
i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.

SOL                       LAm
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
   DO                       RE
el pensament d’altres temps millors.
SOL                          LAm
I els carrers engalanats amb els llums de colors
   DO                          RE         MIm
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.