L'Adela i el marge

RE

     SOL               (RE)     (SOL)      RE              
"Per com els agrada respondre jo sé que menteixen,
         SOL              RE
o prescindeixen de la veritat.
MIm                        (SOL)               RE         
L’absència de risc als seus ulls prova que repeteixen
   SOL           RE
discursos memoritzats.”

     FA#m               SOL                     RE             
M’ho va dir l’Adela avançant cap al marge que delimitava
   SOL      RE
el món habitat.
FA#m                     SOL                  RE
Cridava al paisatge: “Darrere dels marges sempre hi ha un sender amb ombra
SOL      RE
per caminar!”.

MIm                   SOL                        RE                    
Va ser un privilegi poder-me esperar allà amb l’Adela
     SOL           RE
que anés caient la nit.
     MIm                SOL                 RE         
Quan vam abraçar-nos va xiuxiuejar-me “ets idiota,
     SOL       RE
t’hauries divertit”.

  FA#m                   SOL                        RE
I vaig contemplar-la avançant cap al que fos que el marge
      SOL      RE
tenia per oferir.
     FA#m              SOL                    RE                   
En l’últim moment va girar-se, va fer-se un petó a la mà oberta i,
SOL                  RE
ffff, va bufar cap a mi.

  DO                                    SOL
I des de l’altra banda em va semblar sentir...
  DO                             LAm           LA
I des de l’altra banda encara em va semblar sentir...
               
                       RE  LA
No tens per què estar aquí!
               SOL                     LA
Aquest és un honor del que pots prescindir!
x3