La jungla

RE SOL LA RE x4

RE             SOL
Li vaig dir de fer una ruta,
      LA               RE
de sortir d’hora, al matí.
Prop d’un riu acamparíem
just abans que es fes de nit.
Tinc hamaques, armes blanques,
tinc colònia pels mosquits,
per sopar piranya a la brasa
i tota la jungla per tu i per mi.
         
         RE           SOL
Però què va! Però què va!
     LA           RE
Ella no hi volia anar!
Jo l’hi he dit, jo l’hi vaig dir,
i ella mai va voler venir.

       SOL                 LA
I a la jungla els rius, si vessen,
                     RE
es transformen en pantà,
SOL                   LA
i quan ve l’època de pluges
                   RE
ja no s’hi pot arribar.
SOL    LA               RE
I ella no hi va voler anar.

RE                         SOL
I què me’n dius si faig trucades
     LA           RE
i recluto alguns amics,  
si sortim aquesta tarda
i a l’estany fem un partit?
Hi ha molt gruix, el gel aguanta,
no hi ha risc, no hi ha perill!
Que l’esport és saludable!
T’ho prometo, serà divertit.

         RE           SOL
Però què va! Però què va!
              LA          RE
Va dir que potser més endavant.
L’hi vaig dir, vaig insistir,
però ella mai va voler venir.

       SOL          LA
I el desembre era l’època ideal
        RE
per patinar,
SOL                            LA
però ja se sap que, el gel, si deixes passar
                RE
els mesos es desfà.
SOL    LA               RE
I ella no hi va voler anar.

RE SOL LA RE x2

RE                      SOL
Fins que un dia dins el cotxe
    LA            RE
excitat vaig proposar
de trencar per la drecera
de les corbes del barranc.
Apreciar unes bones vistes,
evitar les retencions,
inventar el nostre propi trajecte
que per l’autopista ja hi va tothom!

         RE           SOL
Però què va! Però què va!
         LA                RE
Va dir “frena, que vull baixar!”.
L’hi vaig dir, vaig insistir,
però no va voler canviar de camí.

       SOL              LA
Vaig parar enmig d’un polígon i ella,
                   RE
en lloc de dir-me adéu,
SOL                        LA
cridava “no hi ha un bon camí,
                       RE
sinó que cadascú té el seu”.
SOL                    LA
I “si autopista i carretera
                    RE
són opcions tan diferents,
SOL                       LA
el teu camí i el meu”, va dir,
                           RE
“t’ho juro, no s’assemblen gens”.
SOL                       LA
I es va perdre entre unes mates
                       RE
remugant que era molt trist
SOL                  LA
que realment jo necessiti
                   RE
tot això per ser feliç.

SOL    LA              RE
I ella no hi va voler anar.
x2