Apnea submarina

--Celleta al 3er trast per tocar-la en la tonalitat original--

RE
Ella tornava a casa després
      SOL        RE
d'uns dies al Marroc.
  RE
Viatja amb unes babutxes,
       SOL            LA
una motxilla i el mocador.

    RE
Tot sola espera un tren,
             SOL            RE
s'asseu a un banc de l'estació.
    SIm         RE
amb la mirada absent,
        LA          SOL
era una tarda de tardor.

   RE
De sobte passa un noi
          SOL           RE
pel seu davant caminant lent.
   RE
Li dibuixa un somriure però ella
SOL         LA
resta indiferent.

RE
Torna a passar el noi,
          SOL          RE
torna a mirar-la amablement.
SIm            RE
Ara els dos somriuen mentre
  LA            SOL
esperen el seu tren.


       SIm
Amb un gest, amb uns ulls,
          RE
amb un somriure
       SIm
puc canviar, puc sentir,
             RE
puc ser més lliure.
     DO
I de cop s'atura el temps
          SOL
com una apnea submarina
         SIm
que ens ajuda al dia a dia
       RE
i dóna màgia a la vida.
     DO
I de cop s'atura el món
           SOL                 RE
i en un instant tot queda com abans.


RE
Al tercer cop que passa
         SOL        RE
el noi encara riuen més.
   RE
No saben com es diuen,
   SOL              LA
ningú encara ha dit res.

    RE
Com un estrany amor,
       SOL         RE
com l'amor d'un estrany,
        SIm         RE
que els ompli d'emoció
                LA         SOL
que els fa més guapos al mirall.


       SIm
Amb un gest, amb uns ulls,
          RE
amb un somriure
       SIm
puc canviar, puc sentir,
             RE
puc ser més lliure.
     DO
I de cop s'atura el temps
          SOL
com una apnea submarina
         SIm
que ens ajuda al dia a dia
       RE
i dóna màgia a la vida.
     DO
I de cop s'atura el món
           SOL                 RE
i en un instant tot queda com abans.


MI MI SOL→LA SOL x2

   RE
Sense noció del temps,
         SOL        RE
el tren arriba finalment.
   RE
La gent es va apropant,
    SOL           LA
les portes s'han obert.

    RE
Ell puja al seu vagó
      SOL         RE
i amb la desil·lusió
        SIm          RE
veu que ella no ha pujat
            LA         SOL
ella te una altra direcció.

     RE
Ara, ella torna a casa després
      SOL        RE
d'uns dies al Marroc.
  RE
Viatja amb unes babutxes,
            SOL        LA
i aquell somriure de record.

    RE
Tot sola observa el tren,
        SOL             RE
com s'allunya de l'estació.
    SIm         RE
amb la mirada absent,
        LA          SOL
era una tarda de tardor.


       SIm
Amb un gest, amb uns ulls,
          RE
amb un somriure
       SIm
puc canviar, puc sentir,
             RE
puc ser més lliure.
     DO
I de cop s'atura el temps
          SOL
com una apnea submarina
         SIm
que ens ajuda al dia a dia
       RE
i dóna màgia a la vida.
     DO
I de cop s'atura el món
           SOL                 RE
i en un instant tot queda com abans.
x2