M'hauria agradat

DO (repeteix les dos primeres estrofes, tocant les notes DO’→SOL→SOL→DO)

M'hauria agradat viure en una masia perduda entre alzines i pins vora el mar,
allà a l'Empordà, amb una barca petita per sortir a pescar. M'hauria agradat.

M'hauria agradat que per aquella finestra mai hagués pogut veure aquell cotxe daurat
frenar massa tard, o no trobar-me la mare, la nit de Nadal, plorant d'amagat.

DO7                   FA
  Però ningú em va avisar que es podia escriure una carta
                             DO
com qui demana el menú per dinar.
                    SOL                       FA
Però ningú em va avisar i el cambrer no em fa cas
                                       DO
i tot sol, en silenci, m'acabo el meu plat.

DO DO DO FA DO SOL

DO             DO                 DO
  M'hauria agradat que aquella promesa, 
                                      FA
d'amor i tendresa no s'hagués transformat,
                 DO               SOL
després de tants anys, en aquella carta distant,
                        DO
de comiat. M'hauria agradat.

DO7             FA
 I m'hauria agradat poder ser a casa els vespres tornant de la feina i dormir
                     DO               SOL               DO
quan el sol també ho fa. M'hauria agradat. M'hauria agradat.
       DO7                  FA                                 DO
Però suposo que això va com va, i, com sempre, potser vaig fer tard,
                 SOL                                         FA
i he de viure la vida com qui encara somia que potser s'acompleixi allò
                 SOL                       DO
que m'hauria agradat. Però potser vaig fer tard.