Un estrany poder

DOm FAm SIb SOL

   DOm
De cop et desperta una noia
                  FAm
fent anar un extintor.
        SIb
Tens la boca ben plena de sorra.
         SOL
Se t’accelera fort el cor.

Sents una veu: “Ajudeu-me,
que hi ha algú que es mou!”.
Dos t’aixequen. Et treuen a fora.
L’edifici diu que prou.

Una tempesta de pols
es cruspeix els carrers.
Vas veient que s’acosta de pressa...
Saps que no hi ha res a fer.

Des d’una botiga, un home
diu: “Ràpid, aquí!”.
Ets a dins, veus els arbres torçant-se.
I de cop es fa de nit.

DOm SIb MIb SOL#→SOL
DOm SIb MIb SI

             DOm             SIb
Qui ens ha donat l’estrany poder
          MIb             SOL#  →  SOL
de creure sempre en la sortida? Per què
        DOm              SIb
en el moment més fosc de tots
            MIb   SI
hi ha tanta vida?
x2

DOm FAm SIb SOL

DOm
Quan la negror s’evapora,
            FAm
respires confós.
      SIb
La ciutat, de moment, la intueixes.
         SOL
Als teus ulls hi ha tanta por...

Runes i ferros i vidres
i crits de socors.
Tot ho filtra la tèrbola boira.
Sents que algú crida el teu nom.

DOm SIb MIb SOL#→SOL
DOm SIb MIb SI

             DOm             SIb
Qui ens ha donat l’estrany poder
          MIb             SOL#  →  SOL
de creure sempre en la sortida? Per què
        DOm              SIb
en el moment més fosc de tots
            MIb   SI
hi ha tanta vida?
x2

DOm SIb MIb SOL#→SOL
DOm SIb MIb SI
x4

             DOm             SIb
Qui ens ha donat l’estrany poder
          MIb             SOL#  →  SOL
de creure sempre en la sortida? Per què
        DOm              SIb
en el moment més fosc de tots
            MIb   SI
hi ha tanta vida?
x4