Salvador

RE DO SOLm RE

RE
Sé que en un punt molts
      LAm
de vostès arrufaran el nas,
SOLm
però jo em limitaré a explicar
RE
el que aquests dos ulls van veure.
RE
La bona història
       LAm
sempre costa un xic de creure.
          SOL
Però el relat és tan verídic
      RE
com fatídic el final.

RE                    LAm
En Salvador sent repugnància per la humanitat
SOLm                            RE
i, amb setanta anys, diu que no té perquè amagar-se’n. 
RE                        LAm
Sorprèn a tots: per segon cop vol apuntar-se.
    SOL                   RE
Autobús i caminada. Un diumenge pels estanys.

RE                          LAm
Ningú no ho sap però l’home va quedar corprès fa un any
SOLm                   RE
quan una viuda de l’esplai d’Esparreguera,
RE                      LAm
picant l’ullet me li va dir, ben sorneguera:
      SOL                           RE
“I vostè no sap somriure?”. No hi parava de pensar.

DO                     SIb
Paro el bus i veig que ell baixa ràpid,
DO#                    FA
va buscant-la entre un mar de jubilats.
LAm
El cor li batega, pregunta per ella,
        SOLm                 DO#
hi ha algú que contesta: “No busqui més, mestre,
   MIm→FA#m MIm→FA#m SIm
que fa poc va traspassar.”

LA SIm LA RE SOL→LA→RE
Lalala...

RE                      LAm
La gent va a ritmes diferents tot vorejant l’estany.
SOLm                           RE
Grupet de cinc, dels que s’ho agafen més amb calma.
RE                        LAm
En Salvador, cagant-se en tot, diu: “Vull anar a casa”,
           SOL                            RE
mentre els altres coincideixen que es viu tan bé retirat.

RE                       LAm
I en un moment en què la vista és espectacular,
SOLm                     RE
“Fem-nos una foto”, suggereix una senyora.
RE                            LAm
“Ja us la faig jo i cardem al camp”, diu el nostre home.
       SOL                     RE
Fan “Lluís” des de la riba i comencen a notar

DO                   SIb
que de cop cap dels quatre es pot moure,
DO#              FA
que ja tenen els peus ben enfonsats.
LAm
L’heroi de la història els intenta socórrer.
     SOLm                  DO#
Ell crida, els estira i el fang desafia
    MIm→FA#m MIm→FA#m  SIm
però ja no hi ha res a fer.

SIm SIm SIm SIm

LA                               SIm
Lentament la Terra se’ls va empassant,
LA                             RE
sense dir-se res tots van acceptant
             SOL→LA →  RE
que serà un adéu molt llarg,
            SOL→LA → RE
que serà l'adéu més llarg.

LA                          SIm
Però morir no implica capitular.
LA                                RE
I amb la dignitat dels qui tenen clar
                 SOL   →   LA  →  RE
que està tot lluitat, se’n van cantant,
                 SOL   →   LA  →  RE
que està tot lluitat, se’n van cantant. 

LA SIm LA RE
SOL→LA→RE x4
Lalala...