Primer en la línia successòria

FAm
FAm FAm SIb SOL# x2

         FAm
Sempre atreia llibertins, Peter Pans,
               SOL
perdularis i sapastres. Anava encadenant desastres.
     FAm
Els amics van brindar augurant
                     SOL
la fi d’aquella mala ratxa. Va dir:
“Ara ja només demano un tio normal”.

SIb            LAm
“Potser qui somiava no existeix”,
      REm      DO      SOL
va pensar, marejant la copa.
SIb          LAm
“Potser és algú ben diferent”.
       REm         DO       SIb
Al seu cap, com un dard, un rostre.

FAm    MIb           FAm
Neix així la gran història
del primer en la línia successòria.

FAm FAm SIb SOL# x2

     FAm
Intentar-ho en combat cos a cos,
                   SOL
directament era suïcida. Era el final de la partida.
       FAm
Vaig optar per jugar a ser l’amic
                       SOL
que sempre llepa les ferides. Ara
pel carrer la gent va murmurant:

SIb                LAm
“Què hi fa aquesta noia amb aquest tio?
           REm                DO    SOL
Però si és molt... Però si és tan bonica”.
SIb            LAm
Somric, respectant la directriu:
       REm            DO        SIb
el bon mag, els seus trucs no explica.

FAm       MIb               FAm
Però dins meu hi ha tanta eufòria...
Sóc el primer en la línia successòria.

FAm FAm SIb SOL# x4

FAm FAm SIb SOL#...
Sóc la cara de la foto de curs que ningú recorda, sóc el ràpidament desestimat, sóc un extra etern dins de la memòria. El que observa i no intervé, el silent enmig de la cridòria. Un fil diminut que ha fet enorme, irreversible el descosit. I vull deixar-ho clar: el qui guanya ho fa per punts, per immaculada trajectòria. Permeteu-me que em presenti: jo, el primer en la línia successòria. 

FAm   FAm  SIb     SOL#
El primer... en la línia successòria!
x4