Somiatruites
Albert Pla
Àlbum: Anem al llit?
Any: 2002
SOL MIm DO SOL SOL MIm DO SOL SOL Hi ha un escola perduda al mig del Montseny MIm On només hi estudien els nens DO On només hi estudien els nens SOL que somien en truites SOL És l’escola dels somiatruites MIm És l’escola dels somiatruites DO On només hi estudien els nens SOL que somien en truites. SOL I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales MIm I a mitjanit despegava i volava, volava i volava. DO I la Lídia que somiava que el seu nóvio era un llop I es passaven les nits senceres SOL udolant sota la lluna plena SOL MIm LAm RE Au au au au au... SOL MIm LAm RE Au au au au au... SOL I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua MIm I mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines DO Ah! i a més i a més era íntima SOL dels dofins i els taurons i les gambes. SOL I la Marta que somiava que la terra era quadrada MIm I se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia. DO I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei d’Espanya SOL I el Gerard que somiava que era un gat Que somiava que era en Gerard que somiava SOL I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava MIm I la Roser que somiava que la mare mai la renyava DO I la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina SOL I parlava xinès de la Xina : SOL MIm jopi shu mai shing pui DO RE Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano SOL I l’Albert que somiava, somiava, somiava i somiava MIm I de tant que somiava mai no es despertava DO I a l’escola és clar mai s’hi presentava SOL Però la mestra mai li posava una falta i sempre l’aprovava SOL I és que l’Albert estudiar no estudiava MIm Però somniar carai si somiava DO Carai quina senyoreta què simpàtica que era SOL Que somiava que era una marreca que somiava que cantava com una gitaneta a les nits de lluna : SOL MIm Lam RE lai lo lai lo lai lo lo là SOL Hi ha un escola perduda al mig del Montseny MIm On només hi estudien els nens DO On només hi estudien els nens SOL que somien en truites SOL I el Ramon que somiava coses tan estranyes MIm Que és impossible explicar-les DO I en fi sobre les coses que somiava la Laura SOL És millor no saber-les. SOL I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles, MIm ni classes, Ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes, DO Amb finestres obertes per on feien carreres SOL els somnis dels nens i les nenes I mentrestant la Fina nedava amb sirenes SOL MIm LAm RE Gluglgugluuuuu........
Si vols visualitzar les cançons en el teu dispositiu descarrega la nostre app aqui.